Comportament        Origen        Salut

La llegenda del gat

El gat és un felí amb una història i origen que es remunta a l'antic Egipte.

Els egipcis injectaven als gats diverses gotes de la seva sang per protegir-los de les malalties i els mals esperits. Estava prohibit matar un gat, i la pena per fer-ho era la mort, era tan el respecte que hi havia per aquest animal que quan el gat moria els egipcis s'afaitaven les celles en senyal de dol.

Els gats eren animals salvatges que començaren el seu procés de domesticació cap a l'any 3000 a.C, degut a l'abundància de ratolins que hi havia en els llocs on hi havia el gra.

El gran valor del gat com a caçador de ratolins va fer que els egipcis intentessin la seva convivència domèstica.

La religió de l'antic Egipte va incloure el gat entre els seus símbols sagrats. Estava considerat com la reencarnació dels déus per tal de comunicar-se amb els homes i manifestar-ne la seva voluntat.

La bellesa de l'animal va fer que la deessa Bastet, símbol de la bellesa i fecunditat, fos representada amb el cap del gat.

Per als antics grecs, l'origen del gat es remunta a Artemisa, la deessa de la caça, que havia donat vida al gat per posar en ridícul el seu germà Apolo, que prèviament havia creat el lleó per espantar-la.

D'altra banda, el Celtes creien que els ulls dels gats representaven les portes que conduïen cap al regne de les fades.

A mitjans dels segle XIII, l'església va fer una terrible persecució contra els gats, considerant-los com a símbol del diable i cos metamòrfic de les bruixes.

Tot i que sempre s'ha cregut que el gat negre porta mala sort, es creu que en porta de bona en els jocs d'atzar, sobre tot si en toques un abans no comenci el joc. En la tradició anglo-saxona, el gat negre és simbol de bona sort.